Són dos personatges enigmàtics: el noi, Alex (Denis Lavant), és un aspirant a cineasta que viu en un apartament en un barri marginal de París. La seva parella l’ha abandonat, de la mateixa manera que han abandonat la noia, Mirelle (Mireille Perrier). No es coneixen, però el destí els portarà a parlar-se en una festa on mantindran una llarga conversa. 

Amb només vint-i-tres anys, Léos Carax va filmar la seva òpera prima. Una cinta d’aire intimista i desconcertant, rodada en un blanc i negre on trobem reminiscències del cinema mut i la influència de cineastes com Cocteau, Dreyer, Godard o Bresson. Escenes surrealistes, una història gairebé sense sentit, salts narratius que l’espectador ha d’omplir no se sap ben bé com... Tot plegat conforma una pel·lícula clau del cinema francès dels 80.

Aquesta primera pel·lícula, estranya, anòmala, va suposar que la crítica francesa qualifiqués el director com “L’únic cineasta autèntic dels 80â€�. A més d’iniciar una carrera més que interessant, va suposar l’inici d’una relació gairebé màgica: la del director amb l’actor protagonista, Dennis Lavant. Tots dos han col·laborat en films com Mala sangre (1986) Los amantes del Pont-Neuf (1992), un segment de Tokio! (2010) i l’últim treball de Carax fins ara, l’enigmàtica Holy Motors (2012). Cineclub Vic ha programat durant aquest cicle el primer i l’últim treball de Carax, per oferir dues mirades a un director tan interessant com atípic.