PROPERA SESSIÓ // 12-02-2013 // Sessió nĂşm. 1.135
CĂ©sar debe morir // Paolo i Vittorio Taviani, ItĂ lia. 2012
Fitxa tècnica

Producció: Kaos Cinematografica, Stemal Entertainment, Le Talee
Guió: Paolo Taviani, Vittorio Taviani
Música: Giuliano Taviani, Carmelo Travia
Muntatge: Roberto Perpignani
Durada: 76 min
Intèrprets: Cosimo Rega, Salvatore Striano, Giovanni Arcuri, Antonio Frasca, Juan Dario Bonetti

Ficció documental sobre els tallers teatrals que el director Fabio Cavalli organitza a la presó romana d’alta seguretat de Rebibbia. Els presos preparen una representació de Juli Cèsar de Shakespeare. Els assajos s’alternen amb escenes de la seva vida quotidiana.

Aquesta pel·lícula es pot qualificar de documental, però alhora és una tragèdia amplificada pel drama personal dels reclusos. Els versos de Shakespeare ressonen d’una forma diferent entre reixes i Cèsar morirà apunyalat per uns homes que han perdut les regnes del seu destí. Els murs, els corredors i les cel·les esdevenen l’escenari d’una obra que la càmera capta amb un gran domini de l’espai asfixiant, i combina el rodatge en blanc i negre i el color. En aquest context humà es planteja una crua paradoxa: si bé l’art obre les consciències, aquest exercici teatral és alliberador o intensifica encara més el sentiment de la condemna?

Vittorio i Paolo Taviani
Els dos germans van néixer al poble italià de San Miniato di Pisa. Vittorio l’any 1929 i Paolo el 1931. Influïts per l’obra de Roberto Rossellini, la seva vocació pel cinema va néixer després de veure Paisà (1946). Tota la seva trajectòria l’han feta junts com a guionistes, directors i productors d’una filmografia molt polititzada des d’una òptica marxista. L’èxit internacional va arribar amb Padre padrone (1977), que obtingué la Palma d’Or del Festival de Cannes. Altres films remarcables són La noche de San Lorenzo (1982) i Las afinidades electivas (1996). César debe morir ha guanyat l’Ós d’Or a la passada Berlinale.


< tornar