Germaine (Fabrice Luchini) és un mestre de francès que creu haver descobert un gran talent en el seu alumne Claude (Ernst Umhauer). Tots dos inicien un enginyós joc literari en què la realitat i la ficció es barregen i s’acaben confonent.

El realitzador François Ozon adapta lliurement l’obra El chico de la última fila, del dramaturg madrileny Juan Mayorga. En la casa és un exemple modèlic d’escriptura de guió i d’estructura narrativa, tant per la manera de tractar cinematogràficament un text teatral, com per la història que imaginen Germaine i Claude. La vida real i la literària es conjuguen amb un ritme àgil i una successió de girs dramàtics que aconsegueixen atrapar l’espectador. Si el muntatge i el guió són impecables, no ho és menys la interpretació dels actors ni el dibuix dels personatges. La força del desig els empeny en la recerca d’una satisfacció emocional que curi les ferides del passat: la manca d’afecte maternal de l’alumne, el fracàs vocacional del mestre o la rutina del matrimoni.

Nascut a París l’any 1967, ha estat considerat l’enfant terrible del cine francès, tant per l’estil agosarat en la direcció com per la temàtica irreverent dels seus films, que tracten sovint sobre la identitat sexual amb tocs d’humor satíric. El 1998 estrena el seu primer llargmetratge, Sitcom. En pocs anys ha dirigit tretze pel·lícules en què predominen els melodrames que formen una obra interessant i original. Destaquem alguns títols com Bajo la arena (2000), 8 mujeres (2001), La piscina (2003) o En la casa (2012), guanyadora de la Conxa d’Or al darrer Festival de San Sebastián.